Su mente viajaba kilómetros de distancia logrando poder acariciarle. Contemplaba cada pestañeo, cada suspiro, cautivada por la belleza de quien creía ver a su lado.
Estaba acostumbrada a estos viajes, sueños de ojos abiertos en busca de deseos que no se podían cumplir. Le gustaba evadirse, alejarse de la realidad que a menudo detestaba para crear un mundo que la hiciera sonreír.
Ahora junto a él sentía como le invadía su calma, como la paz volvía a su ser.
Necesitaba verle tan a menudo, deseaba abrazarle y llenarlo a besos... Él empezaba a ser la fruta prohibida y a la vez tan ansiada; soñaba con el día de volver a estrecharle y descubrir que su amor era correspondido.
2 comentarios:
Amb els ulls perduts
dins la boirina del mirall,
volava rere el pensament
que el duia lluny.
com si fora un cos estrany al seu,
com si d'un clon es tractés,
seguia la imatge
com desconegut transeünt
casualment present.
Volia dir-li tantes coses
amb aquells llavis
cansats i secs.
Volia oferir tantes carícies
amb les mans
velles i crivellades.
Volia donar el consol
de tantes soledats compartides
amb els mots atrotinats
de tant repetir-se.
Amb els ulls perduts
dins la boirina del mirall,
volava rere el pensament
que el duia lluny.
El somni de l'antic mirall
s'havia trencat tants cops,
que ara,
també eren marcits
els petons deixats
a la vora de la calaixera,
d'aquelles abraçades
que ara s'ornamentaven
com abrics dels penjadors,
de tantes estones
perdudes i cremades
pel foc de la quotidiana indiferència,
havien deixat de ser la poma del paradís,
per ser solament una poma més
de la fruitera del menjador.
Volia sobretot
tornar enrere i viure la vida
que s'havia mort
entre els silencis petits
del seu amor.
Has aconseguit fer caure la llagrimeta dels ulls, aquella que indica que les paraules han arribat a la part més profunda, han atacat directament els sentiments...
Gràcies per les teves paraules, sempre precioses =)
Publicar un comentario